GRANS ESLLAVISSADES I ESLLAVISSADES SUPERFICIALS

Estudis de zones afectades per grans moviments de vessant, anàlisis d'estabilitat i determinació dels treballs necessaris per a la estabilització del moviment. Instrumentació i auscultació del terreny

 

Estudi i anàlisi d'estabilitat de zones propenses a generar esllavissades superficials. Càlculs de pressions dels moviments de terres i proposta de proteccions

 

Què li oferim

 

Estudis de zones afectades per grans moviments de vessant, amb cartografia detallada d'indicadors d'inestabilitat, i anàlisis d'estabilitat mitjançant software específic per tal de determinar els treballs necessaris per a la estabilització del moviment. Instrumentació i auscultació del terreny mitjançant piezòmetres, extensòmetres i inclinòmeres

 

Estudi i anàlisi d'estabilitat de zones propenses a generar esllavissades superficials, treball amb el software dissenyat expressament per portar a terme aquests treballs, i determinació dels treballs d'estabilització (o de limitació d'excavacions) per preveneir aquests tipus de moviments de massa. Càlculs de pressions dels moviments de terres i proposta de proteccions

 

El terme "esllavissada de terra" descriu una àmplia varietat de processos que resulten en el moviment cap avall i cap a fora de materials que formen pendents, inclosa roca, sòl, farciment artificial o una combinació d'aquests. Els materials es poden moure caient, tombant, lliscant, expandint o fluint. Tot el tema de fluxos torrencials i despreniments estan tractats en altres indrets d'aquesta pàgina web.

 

Els diferents tipus d’esllavissades es poden diferenciar pel tipus de material que es tracta i pel mode de moviment. Un sistema de classificació basat en aquests paràmetres es mostra a la figura següent. Altres sistemes de classificació incorporen variables addicionals, com ara la velocitat de moviment i el contingut d’aigua, aire o gel del material esllavissat.

 

 

Tot i que les esllavissades s’associen principalment a regions muntanyenques, també es poden produir en zones de baix relleu. A les zones de relleu baix, es produeixen esllavissades de terra en les excavacions per a edificis i carreteres, en els marges dels rius per erosió/soscavació, col·lapses de terraplens i una alta varietat de tipologies en les mines a cel obert. Els tipus d’esllavissades de terreny més habituals es descriuen a continuació i s’il·lustren a la figura següent.

 

Tot i que s’inclouen molts tipus de moviments de massa en el terme general “esllavissada”, l’ús més restrictiu del terme es refereix només als moviments de massa, on hi ha una zona de debilitat diferent que separa el material de la esllavissada del material subjacent més estable. Els dos principals tipus d'esllavissades són les de rotació i les de translació. Esllavissada rotacional: és una esllavissada en què la superfície de trencament es corba concavament cap amunt i el moviment de l'esllavissada és aproximadament rotacional al voltant d’un eix paral·lel a la superfície del sòl i transversal a través de l'esllavissada (fig.A). Lliscament translacional: en aquest tipus de lliscament, la massa esllavissada es mou al llarg d'una superfície aproximadament plana amb poca rotació o inclinació cap enrere (fig.B). Una esllavissada en bloc és una esllavissada translacional en la qual la massa mòbil consisteix en una sola unitat o algunes unitats estretament relacionades que es mouen en pendent descendent com una massa relativament coherent (fig.C).

 

 

DESPRENIMENTS: els despreniments són moviments bruscos de masses de materials geològics, com ara roques, que es desprenen de forts pendents o penya-segats (fig.D). La separació es produeix al llarg de discontinuïtats, com ara fractures, i el moviment es produeix per caiguda lliure, rebot i rodament. Les caigudes estan fortament influenciades per la gravetat, la meteorització mecànica i la presència d’aigua intersticial. Bolcament: Les caigudes per bolcament es distingeixen per la rotació cap endavant d’una o de les unitats sobre algun punt pivot, per sota de la unitat, sota les accions de gravetat i forces exercides per les unitats adjacents o pels fluids a les esquerdes (fig.E).

 

FLUXOS: hi ha cinc categories bàsiques de fluxos que difereixen entre si de manera fonamental.

 

Corrent d'arrossegalls: és una forma de moviment de massa ràpid en què una combinació de terra solta, roca, matèria orgànica, aire i aigua es mobilitza com una suspensió que flueix pendent avall (fig.F). Solen ser causats per un intens flux d’aigües superficials, a causa de fortes precipitacions o la ràpida fosa de neu, que erosiona i mobilitza sòls solts o roca en forts pendents. També es poden generar a partir d’altres tipus d’esllavissades que es produeixen en forts pendents i que arriben fins al fons de la vall o torrentera

 

Allau d'arrossegalls: es tracta d’una varietat de corrent d'arrossegalls molt ràpid o extremadament ràpid (fig.G).

 

Colada de terra: els fluxos de terra tenen una forma característica de "rellotge de sorra" (fig.H). El material del pendent es liqua i s’acaba formant una depressió. El flux en si és allargat i sol produir-se en materials de gra fi o roques que porten argila en pendents moderats i en condicions saturades. No obstant això, també són possibles fluxos secs de material granular.

 

Colada de fang: un flux de fang és un flux de terra que consisteix en material prou humit per fluir ràpidament i que conté almenys un 50% de partícules de mida sorra, llim i argila. En alguns casos, per exemple en molts informes de diaris, els fluxos de fang i els corrents d'arrossegalls es coneixen habitualment com a "colades de fang".


Creep: el creep és un moviment imperceptiblement lent, constant i descendent del sòl o roca que forma els vessants. El moviment és causat per una tensió de tall suficient per produir deformació permanent, però massa petita per produir una fallada general. Generalment hi ha tres tipus de creep: (1) estacional, on el moviment es troba dins de la profunditat del sòl afectat pels canvis estacionals de la humitat i la temperatura del sòl; (2) contínua, on la tensió de tall supera contínuament la resistència del material; i (3) progressiu, on els pendents arriben al punt de trencament com altres tipus de moviments de massa. L’arrossegament s'observa mitjançant troncs d’arbres corbats, tanques doblegades o murs de contenció, pals o tanques inclinats i petites ondulacions o serralades del sòl (fig.I).


EXPANSIONS LATERALS: Les expansions laterals són distintives perquè solen produir-se en pendents molt suaus o terrenys plans (fig.J). El mode de moviment dominant és l’expansió lateral acompanyada de fractures de cisallament o de tracció. El trencamentés causat per la liquació, el procés pel qual els sediments saturats, solts i sense cohesió (generalment sorres i llims) es transformen d’un estat sòlid a un estat liquat. Quan el material cohesiu, ja sigui la roca mare o el sòl, descansa sobre materials que es liquen, les unitats superiors poden patir fractures i ampliar-se i després poden disminuir, traslladar-se, rotar-se, desintegrar-se o liquar-se i fluir. La fractura comença sobtadament en una àrea petita i es propaga ràpidament. 

CAUSES 

 

1. Causes geològiques

     a. Materials febles o sensibles
     b. Materials meteoritzats
     c. Materials fissurats
     d. Discontinuïtat orientada adversament (estratificació, esquistositat, falles, etc.)
     e. Contrast de permeabilitat i/o rigidesa dels materials

 

2. Causes morfològiques

     a. Elevació tectònica o volcànica
     b. Rebot glacial
     c. Erosió fluvial o glacial del cap de talús o dels marges laterals
     d. Erosió subterrània (dissolució, canonades)
     e. Eliminació de vegetació (per incendi, sequera)
     f. Descongelació del permafrost
     g. Meteorització per congelació i descongelació
j    h. Resistència a la intempèrie

 

3. Causes humanes

     a. Excavació del vessant o del peu de vessant

     b. Sobrecàrrega del vessant
     c. Saturació del terreny (embassaments)
     d. Desforestació
     e. Reg
     f. Mineria
     g. Vibracions artificials
     h. Fuites d'aigua dels serveis públics

Software que utilitzem

 

Versión para imprimir Versión para imprimir | Mapa del sitio
© Georisk International SL (2021) -- Carretera de les Agudes 3, AD400 Sispony, Andorra -- info@georisk-international.com -- Tel. +376 341 952