Talussos inestables

Caracterització estructural del talús, anàlisi estructural i processament posterior amb programari específic per tal de determinar les mesures específiques d’estabilització

(xarxa, malla de cable, ancoratges, etc.)

Què li oferim

Estudi i anàlisi estructural del talús rocós, i anàlisi d'estabilitat del talús, ja sigui en sòl o en roca, mitjançant software específic (Dips, Rocplane, RocTopple, Swedge, Slide i GeoSlope) per tal de calcular el coeficient de seguretat del talús (si aquest és o no estable en les condicions actuals i/o futures, i preveure un sistema de sosteniment que permeti obtenir uns factors de seguretat que siguin suficinets per garantir la estabilitat del propi talús.

Als vessants coberts de sòl, el sòl es mou constantment cap avall per efecte de la gravetat. El moviment pot ser amb prou feines evident o devastadorament ràpid. L’angle de pendent, l’aigua, el clima i el material contribueixen al moviment. El camp d’estabilitat de talussos inclou l’estabilitat de talussos tan en sòls com en rocas. L’estabilitat del talús normalment s’avalua en un estudi de geologia o enginyeria geotècnica.

Els talusos amb angles elevats són sovint desitjables per maximitzar el nivell del terreny a la part superior o inferior del mateix. No obstant això, l'estabilitat del talús disminueix amb l'augment de la inclinació. L’aigua juga un paper important en la fallada del talús. Els rius erosionen la base dels talussos i eliminen el suport. L’aigua també pot augmentar la força motriu omplint espais i fractures de porus prèviament buits, sumant-se a la massa total. L’augment de la pressió de l’aigua dels porus també pot disminuir la resistència disminuint la resistència al tall del material del talús. La meteorització química debilita lentament el material del talús, reduint la seva resistència al tall, reduint així les forces de resistència. Quan la integritat del talús és vital o en zones sotmeses a forces hidràuliques perjudicials, sovint es requereix una protecció addicional.

L'estabilització es pot aconseguir mitjançant el reforç de talussos mitjançant la construcció d'elements estructurals a través del pla de fallada. Els elements estructurals podrien consistir en bulons, ancoratges i malles d'estabilització. En sòls granulats, es podria millorar el sòl per augmentar l’estabilitat del talús.

L’estabilització del talús amb ancoratges/bulons és una tècnica que estabilitza els talusos o els murs de contenció existents.

Per a la estabilització d'un talús de forma temporal es requereix un factor de seguretat de 1'3, mentre que per a estabilitzacions permanents es recomana un factor de seguretat de 1'5. Per aconseguir aquests valors es pot col·locar un sistema de malla + bulons que li donin el suport unitari per tal que aquest sigui estable, sota les condicions o escenaris pre-establerts (sismicitat, presència d'aigua, càrregues addicionals, etc.).

Cal que el sistema estigui dimensionat de forma homogènia, de tal manera que els bulons/ancoratges i la malla, ofereixin un suport similar, per evitar punts febres en el sistema instal·lat. En aquest sentit, cal remarcar que col·locar bulons de gran diàmetre, amb una malla de baixa resistència, aportarà que la malla falli abans que els bunons; si pel contrari, s'instal·len bulons de poca resistència, amb una malla d'altes prestacions, els bulons actuaran com ap unts febles del sistema.

La resistència de l'acer utilitzat en les malles no s'ha de tenir en compte, ja que el què realment importa és el suport unitari que dona el conjunt malla + bulons.